Contaminació atmosfèrica i els seus efectes sobre la salut

Contaminació atmosfèrica i els seus efectes sobre la salut

taula31-6

Jordi Sunyer i Deu
Unitat de Recerca Respiratòria i Ambiental. Institut Municipal d’Investigació Mèdica

Com afecta la qualitat de l’aire la salut humana? Actualment sabem que la major font de contaminació són els vehicles de motor, amb dades preocupants a les ciutats del sud d’Europa, entre elles Barcelona. L’autor repassa diferents estudis epidemiològics realitzats a diferents zones del món que relacionen la contaminació atmosfèrica amb l’exacerbació de malalties pulmonars o insuficiències coronàries. Així mateix es qüestiona la relació a llarg termini entre la contaminació i els seus efectes sobre la salut al cap d’uns anys. Finalment, argumenta que calen esforços més intensos per reduir la contaminació de l’aire de les ciutats, especialment a la zona mediterrània.

És brut l’aire de les nostres ciutats? Després del greu episodi de contaminació atmosfèrica de l’any 1952 a Londres, es van iniciar els plans de neteja de l’aire que van portar a una notable reducció dels nivells de contaminació atmosfèrica en aquella ciutat. De fet, en un article recent a The Economist (5 set. 2001), Bjorn Lomborg presentava la següent figura sobre els nivells de SO2 i fums negres a la ciutat de Londres i concloïa que l’aire de les nostres ciutats és molt més net actualment que en el passat. Si bé és difícil entreveure com Lomborg ha obtingut les concentracions de contaminant dels darrers segles (no és fins al 1952 que tenim mesures), el seu argument podria ser correcte pel que fa als compostos del sofre i als fums negres. És obvi que la substitució del carbó com a font energètica ha conduït a una reducció d’aquests contaminants, però no és dir tota la veritat limitar els contaminants de les atmosferes urbanes a simplement aquests compostos.

Actualment la major font de contaminació són els vehicles de motor, i aquests donen lloc a compostos nitrogenats i hidrocarburs, que després d’oxidar-se formen sobretot diòxid de nitrogen i ozó. Si observem les dades obtingudes per l’estudi europeu ECRHS conjuntament amb l’agència europea de l’OMS (Figures 2 i 3), podem observar que els nivells d’aquests contaminants no només no han disminuït, sinó que en algunes ciutats, i sobretot pel que fa a l’ozó, han augmentat (Figura 3). Així doncs, no és cert que la tendència sigui igual per a tots els contaminats i que aquesta tendència sigui a la baixa.